Un dia va entrar al despatx: no li cabien les idees al cap, barrejava conceptes i genialitats i dubtes, a la vegada. Era fresc i tan divertit com caòtic, un client singular amb un projecte que demanava ser llegit entre línies i redefinit per les exigències del guió normatiu. I així va néixer i es va projectar el restaurant musical FRIJOLES NEGROS: un espai delicat, mediterrani i llatinoamericà, “quiero un todo en uno”, ple de música cubana i platets “sabrosones”, i ell com a director de tota aquella divertida orquestra.
